Hasta ahora creía que el "clamor popular", eso parecido a lo que en su día se denominó "alarma social", sólo se daba entre la ciudadanía poco erudita en cuestiones procesales (lo digo con todo el respeto, tan poco erudita como puedo serlo yo en física cuantíca y en casi todas las materias) y, sobre todo, en determinados sectores de la prensa, esos que lo saben todo, que ya han dictado sentencia antes de que se incoen las diligencias previas.
Lamentablemente, en este caso gente cualificada del foro se ha permitido hacer semejantes incursiones. Algunos dignísimos jueces a los que supongo el mismo conocimiento del sumario que pueda tener yo, se han lanzado alegremente a criticar la resolución del juez Solaz y a mantener que es errónea. La rueda de prensa de la Fiscalía, pese a aclarar reiteradamente su excepcionalidad, parecía más dirigida a satisfacer los ánimos de venganza del pueblo ("nosotros pedimos la prisión", "vamos a recurrir", "la prisión podía haberse decretado") que a ofrecer una visión objetiva y, sobre todo, técnico-jurídica de la actuación judicial.
Tampoco los políticos, con la honrosa excepción de la consellera Tura, con sus acertadas y comedidas declaraciones, han estado muy a la altura. Comentarios como los de los consellers Tresserras y Saura no parecen propios de quienes, en razón de su cargo, deberían ser más respetuosos con la actuación de quien es competente en materias que ellos no conocen, y en actuaciones que conocen menos.
Evidentemente siento la más absoluta repugnancia por lo que todos los indicios apuntan que fue la actuación del Sr. Millet y espero y deseo que, en el más que probable caso de que se confirmen, cumpla la severa pena que le corresponda, eso si, una vez le sea impuesta tras un juicio con todas las garantías, como corresponde al Estado de Derecho en el que creemos y queremos estar y no a través de un cumplimiento anticipado de tal pena que es lo que quienes más protestan pretenden. A todos los juristas, y de un modo especial a la Fiscalía, corresponde aleccionar a la ciudadanía de que la prisión provisional no tiene, ni puede tener, tal carácter de pena anticipada o "a cuenta" y sólo puede decretarse, de modo absolutamente restrictivo, cuando exista riesgo de fuga, amén de otros supuestos que es evidente no se dan en el caso (riesgo de repetición del delito, o de destrucción de pruebas).
Otro tema es el de la lentitud de la máquina judicial que es lo que, en el fondo, subyace en el "clamor popular" y que, de no existir, probablemente no provocaría tanta sed de pena inmediata. Pero eso es ya harina de otro costal.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)

Por su indudable interés, reproduzco aquí el comentario que Maria Marques Pinto ha hecho en el Facebook, donde fue publicado también el anterior:
ResponderEliminar"Confesso que no vaig seguir gaire la polèmica sobre l'aplicació de la presó preventiva al Sr. Millet. Com a jurista estic d'acord amb tu que si no es verifiquen, en el cas concret, els supòsits que exigeix la llei per la presó preventiva, aquesta no es pot aplicar. Punt i apart. Em pregunto només: no hi ha un risc de destrucció de proves? M'imagino que l'entramat fàctic i legal que s'ha arribat a construir el Sr. Millet al llarg dels anys per a amagar la frau continuada ha de ser com a mínim complex. D'altra banda, la seva actuació ha requerit, segurament, la participació directa o indirecta de molta més gent com a "complices" (no tinc aqui el diccionari) necessaris o accessoris. La investigació serà dificil i en molts casos serà gairebé impossible determinar la veritat. En llibertat, el Sr. Millet, amb l'ajut de tots aquells que directament o indirectament li hagin estat prestant ajut, tenen tot l'interès en destruir, canviar, suprimir alguna prova d'aquesta complicitat. No vull ara donar exemples del que podría haber estat aquest ajut però estic seguríssima que si ha existit, el temps vinent serà dedicat a borrar qualsevol rastre que, per imprudència, temeritat o altre, s'hagi deixat. És cert que des de la presó, el Sr. Millet podía seguir donant ordres i altres en el seu nom, ho podiem fer igualment. Però potser sería més difìcil. No ho sè. Tal com he dit, no preteng donar una opinió experta perquè no en tinc de cap manera. Només preguntes. I m'agradaria que poguéssis seguir aclarint-nos (tots els que tenim interès d'utilitzar aquesta eina-xarxa per a enriquir el nostre coneixement) des del punt de vista legal. Gràcies per a llançar el debat.
Y éste ha sido el mío a la valiosa aportación de mi amable corresponsal:
ResponderEliminarAlbert Martínez Hernansáez
Moltes gràcies pel teu comentari, Carmo. Seguir aclarint-vos? Pobre de mi! Amb prou feina si m'aclareixo jo mateix.
Penso que el teu enfoc és el correcte. Hi ha risc de fugida? Hi ha risc de destrucció de proves? De la resposta positiva o negativa a alguna d'aquestes preguntes, o a les dues, en aquest cas i en tots els altres, depèn que és pugui decretar una presó provisional.
Si aquest és el debat, magnífic. Evidentment són dues qüestions opinables. Cadascú dirà la seva. No hi ha dubte que qui més elements de judici tindrà és el jutge, seguit dels fiscals i demès parts personades. Sobre això, i només sobre això, hauria de girar la discussió.
Comentaris com els que s'han sentit, de si havia "robat", de la quantitat "robada", de si havia confessat, etc. etc., poden incrementar la indignació popular (inclosa la meva, sense dubte), però mai determinar la presó provisional, i menys encara desqualificar al jutge que, amb molta més informació a la ma, pren la decisió.
I això és el que (si més no per omissió) han fet o, si més no han propiciat o, al menys, no han desautoritzat alguns jutges amb les seves declaracions o la Fiscalia a la roda de premsa. I en el que de forma flagrant han incorregut els consellers Saura i Tresserres en les seves manifestacions públiques. Totes les decisions judicials -i no judicials- són opinables i criticables, faltaria més! Però la opinió i la crítica requereixen un mínim de rigor i de coneixement de causa. Si és critica al jutge perquè no ha apreciat -existint-hi- risc de fuga o de destrucció de proves, res a dir. Si es critica la seva decisió per la gravetat dels fets, la pena que pot caure, o, siguem clars, les ganes i la urgència de la població (les meves incloses) de veure al Sr. Millet entre reixes, caldrà recordar que els jutges no fan les lleis. És veuen obligats a aplicar les vigents.
Per l'interès del tema, em prenc la llibertat de copiar el teu comentari i aquest al blog, de tal forma que la seva vida no sigui efímera, com ho és al Facebook.